Una de les principals obsessions de l’escriptura té a veure amb el que en diríem “veritat emocional”. De tal manera que quan un autor descàrrega seus sentiments sobre la pàgina, aquesta plena de veritats. I és per això que aquest tipus de realitat, escrita des de dins, és tan difícil de trobar com efectiva en la seva forma.
Grans equilibristes del llenguatge es topen una i altra vegada amb la manca del pòsit viscut. Perquè, ben mirat, ni la tècnica més depurada pot superar a l’emoció pura. J.Gómez ni tan sols necessita servir-se d’això, en té prou amb estirar del seu passat i vivències per teixir una història. “Un llop sense llamada” és el relat d’una joventut difícil, on la violència, les drogues i la desesperació esclaten a cada paràgraf amb la contundència i la duresa de les vides límit.
Una història despietada del Sant Andreu més canalla. D’allí on s’acaben les normes i comença l’imprevist. Doncs això, prepareu-vos per a un viatge visceral i descarnat a la Barcelona més oculta.
